L’Estatut és una cortina de fum.

. dimecres, 1 de setembre del 2010
  • Agregar a Technorati
  • Agregar a Del.icio.us
  • Agregar a DiggIt!
  • Agregar a Yahoo!
  • Agregar a Google
  • Agregar a Meneame
  • Agregar a Furl
  • Agregar a Reddit
  • Agregar a Magnolia
  • Agregar a Blinklist
  • Agregar a Blogmarks


La manifestació del 10 de juliol es convocà com a reacció a la sentència del Tribunal constitucional sobre l’Estatut. Toca fer-se una pregunta prou important:
Perquè mentres totes les formacions polítiques s’adhereixen a la manifestació sota aquesta premissa, el crit del milió i mig de manifestants era...independència!?
Perquè es dóna aquest tall?!

Una altra pregunta que reforça aquestes sospites...:
Perquè dies després, quan aquest crit de la manifestació es vol portar com a possibilitat de consulta, al Parlament, tots els partits la rebutjen?, la resposta a aquesta última és molt simple: la classe política catalana s’adheria a una manifestació de defensa de l’estatut, no pas a una manifestació per la independència, ells el 10 de juliol estaven allà per una altra cosa que per allò que estava la resta de gent fins arribar al milió i mig.

En Montilla (i altres formacions) se’ns presenta com aquell treballador infatigable, ell no es rendeix, tots i els cops i decepcions que ens venen de Madrid, en contra de l’Estatut, ell segueix treballant..., fent les passes pertinents...,
una
darrera
l’altra...,
incansable...,
persistent...
“l’Estatut d’autonomia” és una eina d’Espanya ,per canalitzar i enquibir els diferents matissos dels “pobles d’Espanya”, penseu que, per exemple, Murcia també té el seu “Estatuto de autonomia de la región de Murcia”, i no tindria perquè ser menys vàlid o politícament menys ambiciós que el nostre...
El Constitucional, de fet, té raó. Hauríem de saber veure que el què ens estant dient realment és que l’Estatut no era una eina pensada per l’esforç que li estem exigint, no hi arriba, i s’hi donen contradiccions permanents, l’esforç es converteix llavors en “redactar” els punts de manera que tot s’hi pugui ficar, però queda molt forçat, molt lleig, i en definitiva..., no hi entra!
La resposta a la primera pregunta:
El milió i mig de manifestants ja s’ha adonat que l’Estatut no ens serveix per gaire cosa, i la classe política o s’equivoca o ens distreu(=enganya), i jo francament no crec que siguin tan innocents.

Etiquetes

Centre Català de Negocis